Com la punteria, la comunicació és una habilitat innata que millora amb la pràctica. Els éssers humans som animals comunicadors. De fet, la comunicació ens fa humans. Centenars de milers d’anys d’evolució han permès al gènere Homo —del qual la nostra espècie és l’única supervivent— desenvolupar l’habilitat comunicativa com cap altre ésser viu ho ha fet mai. L’aparició de la cultura, l’eina més potent de l’ésser humà, capaç de substituir les forces clàssiques de la selecció natural, no seria possible sense la comunicació. La majoria de manifestacions culturals són intrínsecament comunicacionals, com també ho són, és clar, les seves transmissions socials.Això implica que no podem escapar de la comunicació i que comuniquem encara que no en siguem conscients. Això no suposa, però, que tota la comunicació sigui bona comunicació. L’única cosa que ens garanteix una comunicació eficaç és tenint un objectiu i, per assolir-lo, cal que tinguem preparada una estratègia.