L’augment de la importància dels intangibles i l’augment de la complexitat de les organitzacions han convertit la comunicació en un àmbit de gestió essencial en les organitzacions.
Tradicionalment, la comunicació en les organitzacions s’ha gestionat de manera dispersa. La comunicació comercial s’ha portat des dels departaments de màrqueting de les empreses, la relació amb els mitjans de comunicació s’ha gestionat des dels gabinets de premsa, la comunicació amb institucions des de la mateixa Direcció, la comunicació interna des dels departaments de recursos humans.
La comunicació en les organitzacions té quatre àmbits, que s’han de gestionar de manera integral:
- Comunicació comercial
- Comunicació financera
- Comunicació interna
- Comunicació institucional
La generalització de les direccions de comunicació a partir dels anys 1990 va comportar la integració d’alguns d’aquests àmbits, però altres àrees, com la comunicació comercial, s’han mantingut separades. La comunicació integral implica gestionar de manera unificada la comunicació interna, la financera, la institucional i la comercial.
És cert que cadascuna d’aquestes àrees requereix l’ús de tècniques comunicatives diferents: relacions públiques, publicitat, periodisme de fonts, però cal que totes les accions comunicatives responguin a una estratègia comuna.