La deontologia com a solució a la crisi del periodisme

La crisi econòmica global ha sorprès la indústria periodística quan s’estava replantejant el seu paper en la societat. Al descens de la inversió publicitària que afecta totes les indústries culturals cal sumar una situació de crisi interna molt profunda que s’arrossega des de fa diversos anys. La situació actual fa ineludible la cerca d’una solució als problemes endèmics del sector, que haurà d’abordar la definició del periodisme, la funció social dels mitjans de comunicació, la relació amb les fonts d’informació i la seva cabuda en la societat de la informació.

Es trenca el contracte

Llorenç Gomis defineix periodisme com el “mètode d’interpretació successiva de la realitat social” . Tradicionalment, els mitjans de comunicació proveïen informació que el ciutadà no era capaç d’aconseguir ni difondre per si mateix. Actuaven, doncs, com intermediaris entre el ciutadà i la realitat social. No obstant això, en els últims anys, aquest contracte implícit entre societat i mitjans de comunicació s’ha trencat.

Existeixen dos motius que expliquen aquesta ruptura. El primer és que els mitjans de comunicació han incomplert la seva part del pacte i han deixat de realitzar la funció social amb la qual van sorgir per ser utilitzats com a eines de poder , cosa que ha deteriorat la imatge que tenen els ciutadans del periodisme. El segon motiu és l’aparició de noves eines que permeten al ciutadà poder accedir directament a la realitat social prescindint d’intermediaris .

Les eines que utilitza el periodista per processar i difondre la informació ja no només estan en mans dels mitjans de comunicació, sinó que estan a disposició de gairebé tothom.

El periodisme ciutadà

La premsa ha contemplat perplexa com els ciutadans participen i assumeixen tasques que fins fa poc eren exclusives dels mitjans de comunicació. L’anomenat periodisme ciutadà ha trobat el seu lloc en els nínxols informatius oblidats per la premsa i s’ha venut a si mateix com una alternativa a uns mitjans tradicionals que considera venuts a interessos econòmics i polítics.

Els mitjans de comunicació tradicionals han passat d’ignorar el fenomen a desacreditar-lo per, després, incorporar-lo i assumir-lo com propi. De forma tímida, han desenvolupat diverses fórmules participatives: la publicació de blocs de ciutadans, la incorporació de comentaris dels lectors, l’ús de blocs com a font d’informació i la incorporació de “reporters ciutadans”, testimonis de fets noticiosos .

La font és el mitjà

Des de sempre el poder econòmic i polític ha tractat d’influir en els ciutadans. Al llarg de la història, aquesta influència s’ha manifestat de formes diverses. En les societats democràtiques, empreses i governs han expressat els seus punts de vista, informacions i interessos majoritàriament a través dels mitjans de comunicació, altaveus de la realitat social.

A mesura que l’organització social es feia més complexa, també es perfeccionaven les eines de comunicació de les organitzacions. A partir dels anys seixanta es van començar a professionalitzar a Espanya les àrees que s’ocupaven de la comunicació corporativa . Inicialment, la seva funció era la relació amb els mitjans de comunicació, però a poc a poc es van anar incorporant noves tasques: relacions institucionals, organització d’esdeveniments, relacions amb la població en general, amb els treballadors, etc. Avui dia, els gabinets de comunicació tracten de satisfer les demandes comunicatives de tots els públics de l’organització .

Els gabinets de comunicació de les organitzacions són fonts actives d’informació. Ana Almansa (2005) destaca que les fonts són cada vegada més actives i els mitjans de comunicació són cada vegada més passius6.

Actualment, les fonts informatives tenen a la seva disposició eines per comunicar-se directament amb els seus públics, prescindint d’intermediaris. La interactivitat del mig Internet suposa una potencial simetria entre l’emissor i el receptor, que pot arribar a diluir les diferències entre ambdós . En aquest sentit, font i mitjà s’arriben a confondre.

Refer el contracte

Si els ciutadans i les fonts organitzades d’informació s’adonen que són capaços de prescindir dels mitjans de comunicació tradicionals, quin paper li queda a la premsa i al periodisme?

La resposta s’ha de trobar en els principis que van sustentar el desenvolupament dels mitjans de comunicació en les democràcies modernes: la independència i la pluralitat informativa, aspectes que s’han anat pervertint amb el pas del temps. La recuperació del compromís ètic i social de la premsa és el salvavides de la indústria periodística i la garantia per a poder renovar el contracte amb els ciutadans.

No obstant això, aquest nou contracte haurà de canviar les seves clàusules i donar cabuda a una major participació del ciutadà en la creació la realitat social.

És interessant la conclusió de José Manuel Nobre-Correia (2006), que profetiza la mort del periodisme “com a professió d’informació destinada a les masses”. Aquest autor creu que el periodisme romandrà “com a professió especialitzada en la informació destinada a les èlites, i potser a petits grups socials”, que estaran disposats a pagar per una informació de qualitat. En canvi, la major part de la societat “desitjosa de comunicació, emoció i entreteniment” consumirà mitjans de comunicació gratuïts. S’entén que aquests mitjans gratuïts estaran al marge del periodisme.

És probable que el periodisme de masses perdi pes o fins i tot que acabi desapareixent, com afirma Nobre-Correia, i que la premsa se centri en àmbits més reduïts. En aquest sentit, és interessant l’auge del periodisme local i del periodisme especialitzat, que estan trobant a Internet el suport ideal per a comunicar-se amb el públic.

Conclusions

En aquest sentit, els reptes de la indústria periodística s’han de centrar en la recuperació de la confiança del ciutadà, mitjançant l’assumpció del compromís ètic i social que es troba implícit en el codi deontològic de la professió, i la incorporació del ciutadà en les rutines de producció informativa.

A Internet la premsa ha perdut el monopoli de la informació; ara ha de guanyar-se el ciutadà des del compromís ètic, la complicitat i la humilitat. En definitiva: el periodisme ha de recuperar la seva condició de servei públic, base del sistema democràtic.

Un pensament sobre “La deontologia com a solució a la crisi del periodisme

  1. Retroenllaç: El futur del periodisme | Comunicació i Estratègia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s