Apòstols, mercenaris, presoners i terroristes

Probablement, la gestió de les persones és la tasca més difícil que han d’afrontar les organitzacions. Les persones no són màquines; tenen interessos i expectatives que no sempre coincideixen amb els de l’organització on treballen. Una de les tasques més importants de la funció directiva és aconseguir que els interessos i les expectatives dels empleats s’assemblin el màxim possible als de l’organització. Aquest alineament s’aconsegueix, fonementalment mitjançant la motivació i la fidelització dels empleats.

Motivar i fidelitzar són objectius fonamentals de la comunicació interna. Amb la motivació i la fidelització, l’organització fa partícips tots els seus membres de les decisions estratègiques, dels objectius i de les accions de l’organització. A partir de la matriu de Luis Maria Huete, que encreua satisfacció i retenció de clients i empleats, podem elaborar-ne una de similar tenint en compte la motivació i la fidelització dels públics interns, que dóna lloc a quatre models d’empleats, amb noms tan expressius com terroristes, presoners, mercenaris i apòstols:

Matriu Motivació i FidelitzacióEls empleats terroristes no estan motivats ni fidelitzats. Protesten de manera sistemàtica, no col·laboren, mai no estan contents amb res i rebutgen els missatges que transmet l’organització. Els terroristes són perillosos, perquè contagien la seva actitud a les persones que tenen al voltant.

Els presoners estan fidelitzats però no motivats. Normalment fa molts anys que treballen a la mateixa empresa. Estan desmotivats, senten que l’empresa no els té en compte i que donen més del que reben a canvi.

Els mercenaris treballen a l’organització per diners o per prestigi, però no els uneix cap vincle emocional amb la institució. Marxaran si una altra empresa els fa una oferta més atractiva.

Finalment, els apòstols són els empleats perfectes, motivats i fidels. Participen en la presa de decisions, són actius, actuen com a prescriptors dels productes o serveis de l’organització. Porten la samarreta de l’organització a tot arreu.

Els directius han de saber identificar aquestes quatre actituds entre els seus empleats i fomentar les “conversions” del màxim nombre possible de treballadors en apòstols. Per desgràcia, sempre hi haurà treballadors terroristes, però s’ha de saber qui són i evitar que contagiïn la seva actitud a la resta d’empleats.

Més informació al vuitè capítol del llibre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s