L’11 de setembre de 2012, més d’un milió de persones es van manifestar a Barcelona demanant la independència de Catalunya. Als balcons, s’hi podien veure més estelades que mai. Pocs mesos abans, després que la selecció espanyola guanyés l’Eurocopa, altres balcons, i fins i tot molts dels que després lluirien les banderes independentistes, tenien penjades banderes espanyoles, algunes fins i tot amb la silueta d’un toro. Què va passar perquè es produís aquest canvi? La gent s’havia tornat boja, o assenyada, de cop?
A final dels anys 70, la sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann va oferir una explicació a aquest fenomen que, d’altra banda és molt freqüent. Es tractava de la teoria de l’espiral del silenci, un model clau per explicar els comportaments de l’opinió pública.
La teoria es basa en un supòsit molt simple: les persones tendeixen a manifestar les opinions de la majoria, o el que perceben com la majoria, sempre que aquestes opinions no siguin clarament contràries a les seves. Si ho són, evitaran manifestar-les en públic. D’aquí ve el terme silenci. En unes altres circumstàncies, sense saber molt bé com, les opinions silenciades es poden convertir en predominants.
És evident que els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en aquest model, com a corrents capaces d’arrossegar espiral amunt les opinions i els comportaments predominants, i espiral avall els que cauen en desgràcia. La teoria de Noelle-Neumann va sorgir en plena hegemonia de la televisió com a mitjà de masses per excel·lència. A través dels mitjans, especialment la televisió, les opinions minoritàries expressades de manera contundent són capaces de convertir-se ràpidament en les dominants, en detriment de posicions majoritàries que estan infrarepresentades i són vistes com a febles.
El model porta implícit el fet que, en alguns temes, moltes persones no tenen una opinió clara sobre certs assumptes i es deixen arrossegar per la posició predominant. Els que en tenen una opinió clara, que no coincideix amb la postura hegemònica, passen la seva travessa del desert particular fins que potser, algun dia, les seves opinions es posen de moda.
Fa un temps, algú a Twitter va explicar una conversa que havia escoltat al metro entre dues noies. Una li deia a l’altra, “oye, España ya no mola. Ahora lo que mola es ser indepe“. Potser l’altra va sortir corrent del metro a comprar-se una estelada en un basar xinès o bé va preferir quedar-se en silenci.
Comunicació i Estratègia 