Fa uns mesos em preguntava per què hi ha gent que s’entesta a parlar de màrqueting per referir-se a la comunicació. Sembla que la paraula màrqueting exerceix una obsessió malaltissa entre molts directius. Parlen de màrqueting de continguts i expliquen que el missatge és un producte que s’ha de vendre, igual que es ven un iogurt (què tenen els iogurts, que tothom que parla sobre això acostuma a posar-los com a exemple?).
Continua llegint
Diuen els escriptors que un llibre deixa de ser seu quan es publica. En el moment que es pot trobar a les llibreries, l’obra passa a ser propietat dels lectors, dels crítics, dels llibreters i, d’acord, també una mica de l’autor. Però només una mica. De fet, els textos només prenen sentit a través de la lectura -de les múltiples lectures possibles, de fet-, i no pas de l’escriptura, amb la qual cosa el lector sempre acaba tenint la raó. Amb les empreses passa si fa no fa el mateix. En el moment que es creen, només adquireixen significat a través dels empleats, dels clients, dels proveïdors i fins i tot de les empreses de la competència. Totes aquestes persones i entitats estableixen xarxes de relació formades per una força més gran que qualsevol altra: la confiança. Continua llegint
L’augment de la importància dels intangibles i l’augment de la complexitat de les organitzacions han convertit la comunicació en un àmbit de gestió essencial en les organitzacions. Continua llegint
Comunicació i Estratègia 