Contra la crisi… més comunicació

Expliquen que un capità de vaixell assetjat pels deutes va començar a vendre a trossos la seva nau. Primer es va desfer dels objectes decoratius que havia anat acumulant durant anys de viatges arreu del món. Com allò no va ser suficient per sanejar la seva economia, també va subhastar els mobles de la cabina. Després va vendre una figura preciosa que decorava la proa de la nau. I la seva reserva de barrils de rom que guardava com un tresor al celler. Com tampoc n’hi va haver prou, va oferir al millor postor les cartes de navegació, les veles del vaixell, el pal major, l’àncora i el preciós timó recobert de nacre. Amb els ulls banyats de llàgrimes, el capità del vaixell va mirar el seu vell closca i es va adonar llavors que mai podria tornar a navegar. Continua llegint

La comunicació és una habilitat innata que es millora amb la pràctica

Com la punteria, la comunicació és una habilitat innata que millora amb la pràctica. Els éssers humans som animals comunicadors. De fet, la comunicació ens fa humans. Centenars de milers d’anys d’evolució han permès al gènere Homo —del qual la nostra espècie és l’única supervivent— desenvolupar l’habilitat comunicativa com cap altre ésser viu ho ha fet mai. L’aparició de la cultura, l’eina més potent de l’ésser humà, capaç de substituir les forces clàssiques de la selecció natural, no seria possible sense la comunicació. La majoria de manifestacions culturals són intrínsecament comunicacionals, com també ho són, és clar, les seves transmissions socials. Continua llegint

Una teoria de la comunicació estratègica

Si ens posem les ulleres de la comunicació, veurem com l’organització com una xarxa de persones que tenen una imatge determinada de l’organització en què participen. A partir de la definició d’estratègies i de la formulació de missatges, la identificació de públics i l’elecció de canals, la comunicació pot gestionar aquesta imatge a partir dels elements identitaris –símbols, cultura i fets. La comunicació adquireix així una funció estratègica fonamental en l’organització, perquè passa a formar part de la seva essència mateixa. Aquesta és la base d’una teoria de la comunicació que té com a eixos principals les idees següents: Continua llegint