De comunicació només n’hi ha una

La comunicació és una disciplina trinxada, reduïda a la suma de diverses parcel·les, cadascuna amb els seus propis gurus. La publicitat, les relacions públiques, el periodisme i la comunicació audiovisual en són les àrees més clàssiques, que tenen els seus propis estudis universitaris. Potser hi hauríem d’afegir altres matèries que tenen en comú l’elaboració i l’estudi del missatge com ara el disseny i les belles arts i fins i tot algunes enginyeries com la de telecomunicacions i, fins i tot, la informàtica. En els darrers anys han aparegut altres especialitzacions, que obren la porta a noves oportunitats laborals, relacionades amb l’aparició d’un nou canal de comunicació. És el cas de la comunicació digital i, de manera més específica i recent, dels mitjans socials.

La confiança és el motor de la comunicació

La confiança guia la relació entre les persones. Com ens ensenya la teoria de jocs, la confiança té un paper fonamental en el resultat dels processos de decisió. De fet, els que ens dediquem a la gestió de la comunicació orientem totes les nostres accions a establir vincles de confiança amb els nostres públics. Probablement aquest és el principi més important que han aportat els teòrics de les relacions públiques a les ciències de la comunicació.

Nou llibre: La comunicació corporativa

Tinc la satisfacció d’anunciar-vos la publicació d’un nou llibre, La comunicació corporativa, que recull el més essencial de Comunicació i Estratègia. Aquest llibre forma part de la col·lecció Vull saber de l’Editorial UOC i té 136 pàgines.

Tenen sentit les relacions públiques?

Sempre que parlo amb especialistes en relacions públiques es queixen que ningú sap què són això de les relacions públiques. La lamentació més comuna és que la gent identifica les relacions públiques amb ties bones i tios bons ultraextravertits que reparteixen invitacions a les portes de les discoteques. Molts d’aquests especialistes em fan pensar en el Tristón, una hiena que compartia protagonisme amb en Leoncio León en una sèrie de dibuixos animats de la meva infantesa. La hiena Tristón sempre es lamentava -¡oh, sielos qué horror!-, amb aquell accent mexicà tan típic dels dibuixos animats d’aquella època, mentre el somrient Leoncio desbordava optimisme.

Sobre axiomes i paradoxes

Aquests dies he estat rellegint Teoría de la Comunicación, el clàssic de Watzlawick, Beavin-Bavelas i Jackson, editat l’any 1967. La primera vegada que el vaig llegir ho vaig fer per obligació. Devia estudiar segon o tercer de carrera, és a dir, quan molts de vosaltres no havíeu nascut. En aquell moment, em va semblar un llibre avorridíssim, i només em vaig quedar amb els clàssics axiomes de la comunicació, que d’altra banda ja els explicaven a classe. Però ja sigui perquè els anys fan disminuir el llindar de l’avorriment o ja sigui perquè els coneixements adquirits t’ajuden a pair millor aquest tipus de llibres, el cas és que la relectura m’ha sorprès gratament.

Apòstols, mercenaris, presoners i terroristes

Probablement, la gestió de les persones és la tasca més difícil que han d’afrontar les organitzacions. Les persones no són màquines; tenen interessos i expectatives que no sempre coincideixen amb els de l’organització on treballen. Una de les tasques més importants de la funció directiva és aconseguir que els interessos i les expectatives dels empleats s’assemblin el màxim possible als de l’organització. Aquest alineament s’aconsegueix, fonementalment mitjançant la motivació i la fidelització dels empleats.

Amb COR

La comunicació només pren sentit a través de la persona que ens escolta. Com diu Ferran Ramon-Cortés, “l’únic missatge que val és el que es rep, no el que s’emet”, de manera que qualsevol estratègia de comunicació ha de començar sempre pel receptor. La Comunicació Orientada al Receptor (COR) es basa en quatre erres: resumir, repetir, reforçar i revisar.

Contra la crisi… més comunicació

Expliquen que un capità de vaixell assetjat pels deutes va començar a vendre a trossos la seva nau. Primer es va desfer dels objectes decoratius que havia anat acumulant durant anys de viatges arreu del món. Com allò no va ser suficient per sanejar la seva economia, també va subhastar els mobles de la cabina. Després va vendre una figura preciosa que decorava la proa de la nau. I la seva reserva de barrils de rom que guardava com un tresor al celler. Com tampoc n’hi va haver prou, va oferir al millor postor les cartes de navegació, les veles del vaixell, el pal major, l’àncora i el preciós timó recobert de nacre. Amb els ulls banyats de llàgrimes, el capità del vaixell va mirar el seu vell closca i es va adonar llavors que mai podria tornar a navegar.

La deontologia com a solució a la crisi del periodisme

La crisi econòmica global ha sorprès la indústria periodística quan s’estava replantejant el seu paper en la societat. Al descens de la inversió publicitària que afecta totes les indústries culturals cal sumar una situació de crisi interna molt profunda que s’arrossega des de fa diversos anys. La situació actual fa ineludible la cerca d’una solució als problemes endèmics del sector, que haurà d’abordar la definició del periodisme, la funció social dels mitjans de comunicació, la relació amb les fonts d’informació i la seva cabuda en la societat de la informació.

Comunicació integral

L’augment de la importància dels intangibles i l’augment de la complexitat de les organitzacions han convertit la comunicació en un àmbit de gestió essencial en les organitzacions.