La comunicació és una habilitat innata que es millora amb la pràctica

Com la punteria, la comunicació és una habilitat innata que millora amb la pràctica. Els éssers humans som animals comunicadors. De fet, la comunicació ens fa humans. Centenars de milers d’anys d’evolució han permès al gènere Homo —del qual la nostra espècie és l’única supervivent— desenvolupar l’habilitat comunicativa com cap altre ésser viu ho ha fet mai. L’aparició de la cultura, l’eina més potent de l’ésser humà, capaç de substituir les forces clàssiques de la selecció natural, no seria possible sense la comunicació. La majoria de manifestacions culturals són intrínsecament comunicacionals, com també ho són, és clar, les seves transmissions socials.

Una teoria de la comunicació estratègica

Si ens posem les ulleres de la comunicació, veurem com l’organització com una xarxa de persones que tenen una imatge determinada de l’organització en què participen. A partir de la definició d’estratègies i de la formulació de missatges, la identificació de públics i l’elecció de canals, la comunicació pot gestionar aquesta imatge a partir dels elements identitaris –símbols, cultura i fets. La comunicació adquireix així una funció estratègica fonamental en l’organització, perquè passa a formar part de la seva essència mateixa. Aquesta és la base d’una teoria de la comunicació que té com a eixos principals les idees següents: