Sobre axiomes i paradoxes

Aquests dies he estat rellegint Teoría de la Comunicación, el clàssic de Watzlawick, Beavin-Bavelas i Jackson, editat l’any 1967. La primera vegada que el vaig llegir ho vaig fer per obligació. Devia estudiar segon o tercer de carrera, és a dir, quan molts de vosaltres no havíeu nascut. En aquell moment, em va semblar un llibre avorridíssim, i només em vaig quedar amb els clàssics axiomes de la comunicació, que d’altra banda ja els explicaven a classe. Però ja sigui perquè els anys fan disminuir el llindar de l’avorriment o ja sigui perquè els coneixements adquirits t’ajuden a pair millor aquest tipus de llibres, el cas és que la relectura m’ha sorprès gratament. Continua llegint